L'Associació de Cronistes Valencians

Alfons Vila Moreno
(Exsecretari de l'Associació).

Els seus inicis

A pesar de ser la tasca del cronista local una activitat àmpliament documentada en segles passats, el moviment associatiu valencià –i també l'estatal- i les tasques col·lectives que comporta el subsegüent associacionisme, són relativament recents. Els primers passos en este sentit pareix que es van donar a nivell nacional cap a 1948 i, ja a nivell regional, la idea de crear una associació provincial sorgix en 1951, a causa de les inquietuds dels escassos cronistes que en aquell llavors gaudien d'un nomenament oficial i a un grup de persones interessades vivament per la cultura valenciana.

Dites inquietuds, nascudes tal vegada de la falta de legislació al respecte (nota 1), recolzades pel Baró de Sant Petrillo com a Degà del Centre de Cultura Valenciana i canalitzades per Vicente Badía Marín, van ser arreplegades pel llavors governador civil de València D. Diego Salas Pombo que fou, en definitiva, qui les va propiciar i els va atorgar la base legal que van permetre, en anys tan escassament propicis per a això, el funcionament del moviment associatiu.

Valuosa va ser sobretot, en aquells moments, la divulgació que sobre la “necessitat” de la creació i regulació del càrrec de cronista va fer reiteradament des de la premsa i especialment des de la secció “De la Región” del periòdic “Las Provincias”, V. Badía, així com el decidit suport que en tot moment va prestar a la naixent entitat l'eminent regionalista D. Nicolau Primitiu, tant a nivell personal com a través de la seua publicació “Sicania”, que tant va contribuir a la camaraderia entre un grup puixant de nous cronistes i a la forja de futurs projectes comuns, com ho van ser la nova publicació “Valencia Cultural” en la que van tindre cabuda diversos treballs de caràcter local i comarcal i les diverses monografies locals i regionals que per aquells anys van vore la llum.

Els intel·lectuals englobats en este projecte asociacionista –el primer d'Espanya amb este caràcter regional-, o almenys un actiu grup d'estos, prompte van mostrar la seua inclinació cap a les postures patriòtiques que duien a terme tant el grup de “Sicania” (que podríem anomenar els “nous Renaixentistes” com ells solien denominar el seu “moviment” patriòtic), com la renovada entitat regionalista de “Lo Rat Penat” en la que serien reiteradament invitats a participar al llarg de la dècada dels seixanta. No obstant la necessitat legal d'acollir-se a l'àmbit d'una institució preexistent s'havia salvat ja, des de 1955, amb l'agregació al Centre de Cultura Valenciana com una de les seues seccions.

V. Badía, primer secretari de la Secció, va ser a més del seu impulsor el primer “cronista” de les seues actuacions, arreplegant en diversos articles i en una documentada “Memòria” de les dos primeres Assemblees, les arrels del moviment, els seus inicis i els primers passos en el procés associatiu del que es pot prendre com a clar antecedent referencial la circular del Govern Civil de la província de València de 30 de novembre de 1951, que anava “dirigida als senyors alcaldes, disposant que les Corporacions locals s'atinguen en l'ordenació dels Plans Municipals de Treball a les orientacions del guió-índex redactat pel Departament d'Assessoria Municipal, que acompanyava a la circular 191 de la Direcció Provincial del Moviment”

Dit “guió” s'ocupava en la primera part –apartat VI, punt 3r- del càrrec de Cronista “a la institució de la qual concedix el major interés”.

En el “Catálogo del Cuerpo General dels Cronistas Oficiales de España” de 1951 només figuraven un reduït grup de cronistes valencians: Els de València (ajuntament i Diputació), Alacant, Castelló i els municipis de Xàtiva, Sagunt, Burjassot, Requena, Elx, Muro d'Alcoi i Pego, a penes crescut en el de l'any següent (nota 2); però, arran de la circular mencionada, molt prompte es van fer abundants els nomenaments locals, de manera que en els dos anys posteriors la xifra dels municipis que havien efectuat el nomenament superava els huitanta, xifra que quasi es duplicava a l'iniciar-se la I Assemblea provincial. Va ajudar a este notable creixement la campanya que va dur a terme “Las Provincias”, exaltant la funció del cronista i demanant el compliment dels seus fins. L'iniciador d'esta va ser, en esta ocasió, el cronista de Pego, l'autodidacta i actiu emprenedor Carmelo Giner Bolufer, sense que oblidem l'interés que, des dels primers moments, van mostrar els actius cronistes de Burjassot (J. J. López Laguarda), Godella (R. García de Vargas), Mur (F. Momblanch) i Xàtiva (C. Sarthou) entre altres, així com l'estímul periodístic que continuava oferint intermitentment el citat V. Badía, qui, amb data 25-I-1953 publicava en la secció “De la Regió” del periòdic “Las Provincias” els comentaris següents: “Seria plausible que tots els Municipis tingueren representació a través dels seus cronistes en les mencionades entitats culturals i que, en la mesura que es puga, assumiren també funcions de corresponsalia local”, donant igualment a conéixer la carència d'una normativa reguladora del procés de nomenament ja que este“queda a la lliure determinació dels Ajuntaments. No és ni ha sigut mai preceptiu el visat de la Direcció General. No obstant això, els nomenaments es comuniquen des d'antic al Govern Civil de la província”. (nota 3)

>>

____________________________________________________________

1. La Llei de Règim Local llavors en vigor (decret de 16-XII-1950), reglamentada el 17-V-1952) no contemplava la figura del Cronista; però tampoc la rebutjava. Este era el punt de partida d'alguns dels articles de Vicente Badia, especialment el publicat a “Las Provincias” amb data 2-I-1954. De qualsevol manera, no hem pogut esbrinar d'on provenia la seua “permanent” preocupació pel tema.

Probablement era conseqüència de la seua interpretació descentralitzant de les teories “joseantonianes” (Vid al respecte el seu article “Antecedents doctrinals i... próxima asamblea de cronistas oficiales de Valencia” a “Las Provincias” d'11-IX-1954. Tornar

2. En el corresponent a 1952 –segons Vicente Badía a “Las Provincias” de 2-I-1954 figuraven, a més a més, els d'Alacant (província), Adzaneta d'Albaida i Real de Montroi, a banda dels que no s'havien inclòs “sens dubte perquè ningú no es va preocupar de traslladar els nomenaments a l'esmentat Cuerpo General”, citant entre els mateixos els corresponents als municipis de Silla, Picassent, Bétera, Almàssera , Torre Baja i Énguerra. Així mateix, menciona alguns pobles que tenen en tràmit l'esmentat nomenament i posa de relleu que ja en aquells moments “es Valencia la provincia que ha nombrado mayor número de cronistas españoles”, alhora que Castelló és una de les tres on no se n'ha efectuat cap.. Tornar

3. El present article és, presumiblement, la primera “ordenació” que tenim sobre les funcions, honors i prerrogatives del cronista oficial, ja que és anterior a les distintes circulars normatives que ficarien esta funció.Tornar